Durant aquesta temporada hi ha hagut bastant de moviment per les pedres escampades per Lleida. Em centraré en algunes primeres ascensions i algunes de les repeticions més destacades que m'han arribat, per part d'escaladors de casa com de fora.
Les principals novetats en quan a primeres venen a càrrec del imparable escalador local Cristian G que consegueix resoldre uns quants projectes al Cogul valley. Un d'ells es tracta d'una combinació al sostre del Comallà que ha estat assetjada en diferents ocasions per altres escaladors extratosfèrics com l'Edu Clotet o el Roger Crespo. La línea combina l'inici del 7b de la dreta del sostre sortint pel 7c de l'esquerra, tot seguint una trave baixa pel sistema de regletes que porten a la llastra de sortida del 7c. Possiblement fent referència al desafiament de la propia de llei de la termodinámica, el Cristian bateja la línea amb ENTROPIA, amb una cotació de 8b que situa la línea entre les mes dures de Lleida.
 |
| Roger Crespo en els primers moviments d'ENTROPIA 8b, Foto: Wise Owl Pictures |
 |
| Crisitan G. sortint de la conexió amb el 7c, ENTROPIA 8b Foto: Wise Owl Pictures |
El mateix Cristian també consegueix resoltre una entrada dura al lance del sector Universitat del Cogul, que inicia en una vira bastant gran a la dreta i creua per unes regletes fins situar-se al propi llançament. La línia també passa al top ten de blocs pepinos del Cogul amb un factor afegit que es la aleatorietat del llançament al final d'una trave técnica amb presa bastant petita. Per enfrontar-se amb aquest infern que ronda el 8a+/8b, es requereix algo més que unes bones sessions de campusboard, així mateix el propi Cristian anomena la línia com a METODO OSMIN.
 |
| METODO OSMIN 8a+/b Sector Universitat |
 |
| Variant sostre Albagès (7c): Foto: Robada per internet |
En el sector lo Pallars, el Cristian neteja una nova línia a la dreta de l'esperó Alfons a la Dreta, i més a la dreta d'un 7b+ que no té nom. La línia es de gran qualitat i es diu el Festival, rondant una dificultat de 7c/+
A banda de primeres ascencions, cosa complicada en uns sectors bastants explorats, hi ha hagut bastant activita en quan a repeticions. Els escaladors locals Albert Giné, Julio Salazar i Cristian G han tret forfait de temporada desde ben aviat i encara prometen donar guerra fins que la calor faci insuportable la vida en aquest desert, fanàtics de pura sang. Aquest imparable Team local, a banda de fer-se amb alguns clàssics difícils de gran qualitat com la fisura de la Universitat (7b+), el bloc la llastra del Comallà (7c), el bloc mes dur del Totxo Mali (7c), surten a descubrir altres zones mes oblidades com Sarroca on Cristian repeteix la magnífica línia amb denominació d'origen protegida Korleone, Hándicap (Video a continuación). El mateix Cristian es fa amb altres línies de qualitat com el dur i aleatori, Tatuaje de Làgrima aka Mes Puta que les Gallines, 8a+ (lo Pallars, Cogul), Beer action sit o un 7c+ amb molt poques repeticions de Cervià de les Garrigues...
I no només escaladors locals aprofiten el fred per disfrutar d'aquesta arenisca, també tinc constancia de la visita d'alguns escaladors d'alt nivel com el Pol Roca que es va fer amb el Griposo aka Bloc del Graham (8a). Línia que també ha estat repetida amb gran autoritat per un escalador d'Igualada que ens va deixar completament bocabadats. Durant aquesta temporada també ha estat assetjada i resolta per Jose E. Agustí i Armando Raya, amb l'agefit d'una entrada mes fonda per part del mateix Armando. Ells mateixos acompanyats pel D. Belmonte, aprofiten una d'aquestes escapades per mesurar-se amb el Bullet, que suposa un pas endavant en l'escalada extrema per part de Belmonte que consegueix resoldre la línea en una sola jornada. Polivalència extrema portada a la máxima expressió la d'aquest darrer personatge, un Belmonte que tan es capaç de resoldre complexes vies desequipades, terribles blocs explosius, acrobàcies inimaginables o virtuosos solos de guitarra...
Una visita molt prolífica ha estat la de l'escalador càntabre i especialista en bloc Javier Meng, qui s'emporta un sarró carregat de joies de ponent, entre les que destaca el Warpath (8a+) Torrebesses, el Hándicap (7c+), el Bullet (8a) o la Balada de la Encina (8a+). No cal comentaris al veure escalar a aquesta ratassa cantábrica, per això afegeixo uns videos que valen mes que mil paraules.
New Bullet: Quan vaig estar aquest any al Bullet vaig provar la nova seqüència que es pot fer actualment, arran de que es va treure un tronc d'un forat en el moviment final. Cal destacar que el bloc inicialment obert pel Jason Khel no utilitzaba aquest forat, fent el darrer moviment bastant mes difícil que hi ha actualment. El moviment aïllat abans sortia entorn al 7a bastant dur i aleatòri, i actualment entorn al 6b+, per tant possiblement el grau de tot el bloc hagi variat sensiblement amb aquesta nova sortida, ja que era un dels passos determinants. L'extensió desde la dreta encara queda pendent d'ascensió i suposen un quants moviments addicionals que tot i no ser molt difícils, fan entrar més tocat a la seqüència dura.
Una altra de les sorpresa d'aquesta temporada ha estat la intensa activitat cinematogràfica al Cogul, i es que el Team Loop Holds i la productora Wise Owl Pictures es porten entre mans un interessant documental sobre l'escalada en bloc a Catalunya. Adjunto algunes fotos (propietat de Wise Owl Pictures) dels rodatges fets al Cogul on es va entrevistar a un dels personatges més emblemàtics de la zona com lo propi Pelon, qui va "importar" l'esperit dels USA quan aquí tots anavem a fer bloc sense matalàs.
