La comarca de l'Urgell es caracteritza per tenir un relleu pràcticament pla, sobre el qual els metres verticals són un bé escàs i ben perseguits pels escaladors residents.
L'escalada en bloc a l'Urgell, es remunta als anys vuitanta quan alpinistes de la zona com Àngel Eroles, Eloi Saula o en Jaume Llanes, inicien aquesta activitat desconeguda en el territori sota la influència de les noves tendències en l'escalada que es portaven en altres zones europees. Així doncs, sense "crashpad" i amb botes de cuir van començar a obrir les primeres línies, tot seguint moviments evidents i de caire més tradicional. Més tard obren les línies més esportives que actualment continuen sent grans clàssics, com la visera de Belianes o la visera de Puelles.
Cap als anys noranta, en ple "boom" de l'escalada en bloc a Lleida, s'inicia un nou canvi de conceptes, amb el qual, aquesta modalitat de l'escalada passa de ser una activitat secundària a tenir entitat en si mateixa. Es comença a utilitzar el matalàs, els blocs s'inicien asseguts desde terra i els escaladors porten un equip de porters que protegeixen les caigudes, donant pas a moviments fins als moments, inimaginables!
A pocs quilòmetres de zones de renom com Cubells o el Cogul, trobem sectors amb tot tipus de moviments, desde plaques tècniques, travesses tècniques o moviments dinàmics sobre forats grans.
Les principals zones són le següents:
L'escalada en bloc a l'Urgell, es remunta als anys vuitanta quan alpinistes de la zona com Àngel Eroles, Eloi Saula o en Jaume Llanes, inicien aquesta activitat desconeguda en el territori sota la influència de les noves tendències en l'escalada que es portaven en altres zones europees. Així doncs, sense "crashpad" i amb botes de cuir van començar a obrir les primeres línies, tot seguint moviments evidents i de caire més tradicional. Més tard obren les línies més esportives que actualment continuen sent grans clàssics, com la visera de Belianes o la visera de Puelles.
Cap als anys noranta, en ple "boom" de l'escalada en bloc a Lleida, s'inicia un nou canvi de conceptes, amb el qual, aquesta modalitat de l'escalada passa de ser una activitat secundària a tenir entitat en si mateixa. Es comença a utilitzar el matalàs, els blocs s'inicien asseguts desde terra i els escaladors porten un equip de porters que protegeixen les caigudes, donant pas a moviments fins als moments, inimaginables!
A pocs quilòmetres de zones de renom com Cubells o el Cogul, trobem sectors amb tot tipus de moviments, desde plaques tècniques, travesses tècniques o moviments dinàmics sobre forats grans.
Les principals zones són le següents:
- "Shit Mountain"& Roca Negra.
- Puelles.
- Sta. Maria de Montmagastrell.
- Belianes.
- Maldà.
- Llorenç de Rocafort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada